Us saludem ja des del nord de la Patagonia, a Bariloche! Que ràpid que han anat no? No...
Sembla que aquí a Argentina el genoll de la Maria esta demanat un descans, així que com a regal de Nadal li donarem. Entre busos i autostop ens hem creuat ja gairebé mig país, des de Santa Maria (prop de Cafayate) fins a Junín de los Andes, també per evitar les zones menys interessants del país i guanyar temps al "mal-temps". Vam fer parada a Mendoza per Nadal, justament quan el Kilian va batre el record de la muntanya per excel·lència allà, l'Aconcagua! La veritat és que es fa estrany passar el dia de Nadal dins una piscina d'un hostal menjant síndria, però no esta gens malament! ;)
Tot i això hem pogut fer dos trams del país genials amb bicicleta, totalment diferents, l'un al mig del desert i l'altre enmig de boscos de pins, rius i llacs amb pluja.
Això és el que té Argentina, un país enorme on hi pots trobar tot el que busquis, com a l'Illa Diagonal més o menys...
El primer tram son uns 270km per una ruta molt muntanyosa i desèrtica i a la vegada bastant turística. Zona de vins, conreus de secà i amb un seguit de punts a través del valle de las Conchas on la parada és obligatòria com la "Garganta del Diablo, el Anfiteatro, el Obelisco..." tot i que amb la calor que feia la nostra atracció preferida va ser el riu que passa pel costat. Pujant per aquesta vall, el nostre termòmetre marcava ni més ni menys que 49'1º... Quina por! Mai havíem vist aquesta xifra fora de pel·lícules i documentals! Així que quin remei... "al agua patos!". Però el problema el vam tenir al veure que "el agua" està a 40º i baixa plena de terra! Però en fi, una mica si que ens va treure la sensació d'acalorament inaguantable.
Cafayate és una ciutat agradable, ni gran ni petita, i bastant turística, és molt famosa pel seu vi i bona carn també. Així que...per què no descansar-hi un dia i comprovar que el que diuen es veritat? Així que vam buscar un càmping, a on per sort vam coincidir amb una parella belga molt agradable que van sortir de casa fins a Senegal per després creuar cap al vell continent per seguir la seva volta al món en dos anys.
Quan et trobes viatgers així, te'n adones de la relativitat del temps en viatges com aquest. A nosaltres ens sembla que fa molt que viatgem i quan parlem amb ells sembla com si portéssim dos dies!
Sobretot ens fem aquestes qüestions durant aquests dies, en que estem passant pel suposat equador de la nostra aventura.
 |
| Per Nadal, síndria! |
 |
| El vigilant del cactus... |
 |
| Despacio? Cap problema, farem cas! |
 |
| Inici "Qebrada de las Conchas" |
 |
| "Quebrada de las Conchas" |
 |
| El coyote, o una guineu? |
 |
| "La garganta del Diablo" |
 |
| Calor, calor! |
 |
| "El Obelisco", sembla Utah! |
 |
| Intentant fer-se l'argentí... Proteïna per tota la setmana! |
 |
| Abans d'arribar a Cafayate |
 |
| Puntxes per tot arreu... |
 |
| Les famílies també viatgen amb bici! |
 |
| ... i escorpins! |
El segon tram el vam començar a Junín de los Andes, amb un paisatge totalment diferent, les rectes i el pla desapareixen per complet. Des d'allà vam posar rumb a San Martín de los Andes on comença la ruta dels 7 llacs, una carretera preciosa per fer amb bicicleta ja que la vista als llacs i les muntanyes que els envolten és espectacular... però no la vam gaudir com ens hauria agradar a causa dels cotxes, un trànsit constant i fins i tot creixent com més ens acostàvem a Bariloche.
Aquí també ja vam trobar dues coses molt diferents de més cap al nord, el temps i la gent. Mai pots preveure si farà sol o plourà, aquí diuen que a la Patagonia pots viure les 4 estacions en un dia i creiem que tenen bastanta raó... I l'altre és la gent, dos cops que hem hagut de fer autostop a causa del genoll aquí al sud, a la primera que demanem ens diuen que cap problema i a més ens conviden a casa per berenar i el que faci falta! Quin goig!
 |
| Llac de San Martín de los Andes |
 |
| Mil llocs bonics per acampar |
 |
| Dinant amb Jeremie, un altre ciclista Francès |
 |
| Sort que hi ha bona gent! |
 |
| La família del Sebastián que ens van carregar i convidar... Gracias por todo!! |
 |
| Llacs que semblen mars... Pura Patagonia! |
 |
| De camí a Bariloche |
Actualment estem treballat en un hostal (HelpX) a canvi d'allotjament, menjar i alguna comissió... també és tota una experiència nova això d'organitzar habitacions, vendre excursions, preparar esmorzar, tractar i conèixer a molta gent... La majoria molt agradable i algun que no tant... La veritat és que Bariloche és un lloc ideal per parar, la ciutat en si no té gaire res, però el seu entorn és espectacular, als peus del llac Nahuel Huapi i envoltada de muntanya andina. Ideal per escalar i fer alguns trekkings en els dies lliures!
Tot i això, tan bon punt estiguem ben recuperats tenim moltes ganes de continuar descobrint "el sud del sud"!
Salut, il.lusió i aventura!
