A vista de pedal: De capital a capital, i bevent mate perquè cal!

Deixem Argentina, un país on teníem les expectatives molt altes i no ens ha decebut per res, sinó tot el contrari. De fet, més que un país podria ser perfectament un continent, medeix quasi 5200 km de punta a punta. 5200 km on hi pots trobar paisatges totalment diferents, però tots amb molt d'encant. Però a part de tot això el que ens emportem dins el cor és la seva gent: molt xerrameca, sí, no és un tòpic per a res, però amb una alegria i simpatia que ens ha fet sentir com a casa i no gens estrany.

Asados, mate... tenen mil i una excuses per passar-se la tarda arreglant el món, i no importa si no et coneixen prèviament, sempre hi ha tema de conversa.

La capital d'aquest gran país és Buenos Aires, on vam acabar el llarg viatge d'autostop, o millor dit de "camiostop" després de 2500 km.

"Ay Buenos Aires! Que linda, hermoso y a la vez peligrosa!" Així la podríem resumir.

Ciutat de contrastos, on pots veure a l'empresari sortir de l'oficina d'un edifici modern de 27 plantes i creuar-se amb un grup de nens cartronaires de tota la vida i, trista i segurament per a tota la vida. Pots veure molta gent pel carrer de totes les classes socials, pots parlar amb qui vulguis i quan vulguis, no pots moure per on vulguis de la ciutat (hi ha certs barris "villes" prohibides), pots veure un McDonalds a cada cantonada, pots recórrer l'avinguda més llarga del món (segons ells), pots passejar-te hores per parcs i zones verdes sense veure quasi cap humà i també ho pots fer per boscos de formigó i acer sense veure ni un vegetal... en fi, hi ha de tot!

Però hem d'admetre que ens ha agradat molt i ens ha sorprès, no ens esperàvem res d'especial i ens hem trobat una ciutat molt, molt, molt gran, però amb identitat, cultura, edificis ben arreglats i sobretot, ciutat cosmopolita i avantguarda en molts àmbits.

Nosaltres hem tingut una bona experiència, però tothom qui és de Buenos Aires s'ha recreat amb nosaltres explicant històries de robatoris de tot tipus, assalts a mà armada, segrestos, assassinats, baralles... Així que ja anàvem en compte, cosa imprescindible en aquesta ciutat.

Vamos Argentina!

Mafalda va néixer a Buenos Aires

Museu de l'humor :)

PROHIBIT BICIS! Perquè?

Puente de la mujer

El Obelisco

"Asadito" amb antics amics de viatge a BA. Gracias Hugo!

La ciutat del tango per excel.lència

Barri acolorit de la Boca

Futbol per totes parts, molt fanàtics!

És curiosa la beguda del mate, més que una infusió o un te, és tot un ritual. Amarga, amb sucre, freda, amb suc, mel... moltíssimes maneres de prendre-la i el més impressionant: a qualsevol lloc. Conduint, treballant, caminant pel carrer, per esmorzar, dinar, aperitiu, sopar... i el més curiós és que aquí a Uruguay encara és pitjor. La gent neix amb un termo sota al brac i sembla que no se'ls desenganxa ni per dormir!

És molt bonic veure com es reuneixen a les places i carrers per compartir aquesta beguda i compartir també les seves historietes, mentre veuen pondre's el sol o córrer els infants.

El mate en si és una herba (hierba mate) que fiquen dins el mate (com un got de carbassa, fustes varies, ceràmica...) fins a omplir-lo tres quartes parts. Després cal girar-lo boca avall i sacsejar-lo per tal que les partícules més petites de pols es quedin a dalt quan el beus i no entrin per la boquilla, que és l'últim element indispensable. Solen ser d'acer inoxidable i es caracteritzen per tenir un filtre en un extrem i per l'altre es beu, allà és on s'acumulen les bacteries de tot "quisqui" que n'ha begut... ja que això de compartir la boquilla és molt guai però no sempre molt higiènic...

També forma part del ritual el fet que sempre hi ha un que serveix a la resta (aquell que porta l'aigua calenta al termo) i és com la banca en un joc de cartes, qui reparteix. Aquest sempre segueix el mateix ordre servint, tu l'has de beure i tornar-li, però alerta! no li donis les gràcies que no te'n servirà més, ja que és el que fan servir per dir: ja en tinc prou!

Com us hem avancat ja hem creuat a aquest nou país per a nosaltres i que en realitat no estava ni dins els plans. Però de moment sembla ser un país sorpresa, sense atractius turístics importants però amb un ritme de vida tranquil, costes d'arena blanca i postes de sol precioses, carreteres continuament ondulades però agradables de pedalar i gent oberta.

Vam creuar de Tigre (al costat de BA) fins a Carmelo (Uruguay) amb barco i d'allà a cop de pedal cap a Colònia del Sacramento. Bonica ciutat, molt turística i "pija" amb yates i vaixells de tot tipus i per totes bandes, però també amb unes postes de sol ben esplèndides sobre el Rio de la Plata... que per molt que ens ho diguin sempre continuem pensant que ens enganyen, que això és un mar, un oceà, i no el riu! Tant immens, tant gran, tant... mar! Però ells sempre diuen el mateix "Che boludo, acercáte al agua y probála! És dulce!" Però nosaltres, no se si pel color marronós que té o per les llaunes i brossa que hi floten sempre ho deixem per un altre dia... La realitat és que tant la costa sud d'Uruguay com la costa nord d'Argentina es banyen amb les aigües del gegant riu de La Plata, el més ample del món, fins a 219km!

I des de Colònia a Montevideo, des d'on escrivim ara, una altre capital amb un aire menys cosmopolita i "tranquil". La ruta fins aquí no té tant interès, ja que no hi ha rutes alternatives a la autovia principal, a més de no tenir uns dies molt bons meteorològicament amb l'arribada de la tardor.

Un dels dies ja des de bon matí sota la pluja fins l'hora d'anar a dormir. Són d'aquells dies en que desitjaries no estar sobre una bici en un lloc desconegut sinó sota un sostre amb un sofà i un cafè calentó...

Postes de sol a Uruguay

Port de Colònia del Sacramento

Habitació peculiar, la Maria trobava a faltar els vestidors...

Uruguay: siempre levemente ondulada...

... i rectes molt llargues

Molt fàcil acampar en llocs bonics

Una de les peculiaritats d'Uruguay és que el 90% dels seus 3.200.000 habitants són de classe mitja, cosa que compensa molt aquesta societat en un país car, segurament el més car de Sudamèrica, amb sous baixos però que viu amb humilitat i dignitat. Potser gràcies també al govern de Mujica que va recolzar molt les classes socials més baixes. Ex-president, amb ja 80 anys, conegut internacionalment per les seves gestes i les seves frases difoses a través de Facebook, de passat guerriller i legalitzador de la marihuana en aquest país on fumava vora el 40% de la població segons diuen. Aquesta mesura va permetre separar els addictes de cannabis de la resta d'addictes d'altres drogues il.legals més dures.

Les distàncies aquí també ja són una altra cosa, amb 5 dies ens vam creuar gairebé mig país, per fi hi ha poblets i ciutats tan aprop com a Europa.
Tant a Buenos Aires com a Montevideo vam estar allotjats a casa de famílies i persones inscrites a la plataforma "Warmshowers". Molt interessant per als viatger en bicicleta. Són gent que ofereix casa seva per tal que els ciclistes que estan en ruta puguin descansar-hi uns dies. Evidentment és genial perquè no has de buscar un hostal en una gran ciutat, però el que és realment genial és que estàs en contacte amb gent de la zona constantment, i la majoria et fan sentir part de la seva famìlia, cosa que s'agraeix moltíssim quan portes temps fora de casa, com ells diuen "el calor del hogar".

Pròximament seguirem ruta cap a l'est, fins a topar amb la frontera amb Brasil i encarar l'últim tram de l'aventura.

Salut i bones pasqües