Del Titikaka al Huayna Potosí

Tal i com deia un dels famosos anuncis estiuencs "Per continuar, atura't".

Això és el que vam fer durant 10 dies a Juliaca per reparar la boca del Adri. Un cop recuperat ja vam reprendre la ruta.

Per tal d'evitar el trànsit cap a Puno vam decidir anar a la península de Capachica i Llachón per després creuar el llac cap a Ilave. I quin encert! Camins tranquils, bones vistes al Titikaka (amb "k" es com ho escriuen la gent de la zona), gent sempre amb un somriure i postes de sol impressionants. Així que després de viatjar amb tren, bus, cotxe... Hakunai Matata (les nostres adorables bicis) van tastar la barca!

Creuant el llac

Sortint de Capachica

Bones vistes al llac...

... i carreteres tranquil·les

Posta de sol a Llachón

Això d'ensenyar es porta a dins

Un cop travessat el llac

No som els que anem més carregats

Enmig del no res...

Primeres vistes a la Cordillera Real

En tres dies arribàvem a Copacabana, primera ciutat boliviana després de la frontera, a on vam tenir l'oportunitat de visitar la famosa Isla del Sol, una illa a quasi 4000m però amb un ambient mediterrani i molt especial, més digne d'una illa grega que no pas de l'auster altiplà bolivià, molt bonica i agradable però massa turística pel nostre gust, impregnada de paradetes, i el que encara ens va agradar menys és que et fan pagar per tot (que som més catalans que el pa amb tomàquet...): per xafar l'illa a la part nord, per xafar la illa a la part sud i fins i tot per creuar-la caminant.

Vistes a la part nord de la illa

Bany a 3900m

 Després d'això ja vam agafar un bus cap a La Paz (no volíem entrar pedalant) on ens vam trobar amb una ciutat gegant, amb aires cosmopolites i bastant contaminats, mescla de pobresa profunda, de turisme occidental, de negocis, d'estudiants i molt art de carrer. Però té alguna cosa que la fa especial i bella, deu ser la seva proximitat a tanta muntanya o la seva història i cultura andina tant particular.

Des del punt de vista del ciclista però, és una ciutat de pas inclosa dins la majoria de rutes ja que disposa d'una casa ciclista on guardar i reparar bicis, dormir, cuinar, conversar, compartir... és com entrar a casa d'una gran família on és impossible avorrir-se.

Així que vam instal·lar La Paz com a camp base per poder fer algunes visites que no ens volíem perdre. Una d'elles és el Huayna Potosí, un 6088 que hi ha a 45 minuts amb cotxe el qual ja es veu i es fa respectar des de la ciutat. Vam fer-lo a través d'una agència, amb guia, ja que ells et proporcionen material, transport, refugi, menjar... surt bastant a compte.
Vam estar 3 dies en fer-lo, dos d'aclimatació i pràctiques i un per fer el cim i retorn. La veritat és que esperàvem molt menys d'un cim tant proper a la civilització i tat concorregut per turistes de go pro, Ray Band i texans...
Vam començar l'ascenció a la una de la nit, és molt agradable i amb unes vistes privilegiades de glaciars, morrenes, i per suposat La Paz.
L'última part és totalment aèria per una cresta molt estreta on no pots fallar i desitges no creuar-te amb ningú més en sentit contrari.
La part més dura per nosaltres però va ser el component de l'alçada, ja que encara que estiguis aclimatat et castiga fortament. A partir dels 5000m la respiració perd fluïdesa i poc a poc et vas sentint com si t'anéssin posant anys a sobre.
La meteo va ser perfecta, així que a les 5 ja estàvem a dalt per poder contemplar com sortia el sol.

Pujant al camp base

Ombra del Huayna

Hem fet cim!

Sortida del sol

El tram més aeri

Iniciant la baixada

 I pels amants de l'estadística i els números, aquí deixem les dades del nostres viatge que vam anar apuntant sobre Perú:

• Mitjana de 14'5 Euros per dia (7,7 per persona)
• 40 nits al país, de les quals:

-Hostal: 8
-Acampada lliure: 7
-Càmping: 1
-Wwoofing: 5
-Couchsurfing: 6
-Bus: 1
-Aeroport: 1
-Bombers: 2
-Warmshowers: 9

• 14 dies en bicicleta i 5 de treking
• 950km en total, amb mitjana de 67.9 diaris
• 9.600m de desnivell positiu
• 76 hores pedalades

Salut i "SI i SI"!