"La ruta de las lagunas". El dilema era si fer-la amb bici des d'Uyuni o anar-les a visitar amb 4x4. Finalment ens van decantar per a la segona opció, amb tothom que havíem parlat deien que és molt exigent físicament i que s'ha d'empènyer durant molt tros la bici per la quantitat de sorra que forma el camí. A part la Maria arrossega una tendinitis al genoll ja fa dies que esperem que es curi ben aviat.
 |
| Cementiri de trens |
 |
| Flamencs per tot arreu |
 |
| Geysers "sol de mañana" |
 |
| BONES FESTES! |
 |
| Muntanya de"Siete colores" |
 |
| "Arbol de piedra" |
 |
| L'Adri treient-se el mono... |
 |
| Vistes a la Laguna Colorada |
 |
| Laguna Colorada |
 |
| Desert de Dali |
 |
| Laguna Verde |
Com es veu en les fotos però, sigui com sigui, no tenen menyspreu. Es tracta d'una zona volcànica i desèrtica, al sud-est del país, entre 4000 i 5000 metres sobre el nivell del mar. Allà s'hi formen unes "lagunes" de tots colors, depenent del mineral que porten les seves roques o algunes algues que hi habiten, farcides de flamencs roses que encara li donen és contrastos. També deserts inacabables i enmig d'ells formacions rocoses surrealistes (desert de Dali, Arbol de Piedra, Valle de las Rocas), que l'Adri va aprofitar per grimpar i treure's el mono que arrossegava des de la tant temps.
Seguidament vam posar rumb cap a Argentina, però encara una parada abans de creuar la frontera: Tupiza, una petita ciutat situada enmig de valls molt rocoses, arenoses i espectaculars, dignes del Far West més profund.
 |
| Entrada al Cañon del Duende |
 |
| Al final la tempesta va ser més rapida que nosaltres... |
 |
| Igualet a les torres de la Sagrada Família |
 |
| Quan creixi el riu s'ho emportara, cap problema! |
Els primers dies ens sorpreníem de coses que fa 3 mesos hauríem trobat totalment normals... Ostres, els cotxes ja no ens piten! Uau, els gossos tenen amo i estan lligats! Carai, unes sabates de taló i domes al volant! No ens demanen quan fills tenim ni quan costa la bici!
Aquí et paren per preguntar i s'acaben enrotllant com una persiana, explicant orgullosos les meravelles del seu país coma que està genial però que s'acaba allargant massa...
La sensació és de tornar a estar en un país semblant als europeus.
I es per això que aquí va ser el primer lloc on a causa de la tendinitis vam provar de fer autoestop. A Europa sempre ens havia funcionat bastant bé, però es clar, sense bicis carregades com mules. Al poble de Abra Pampa vam estar més de 3 hores esperant que ens parés alguna camioneta però era impossible, i quan ja ens anàvem a rendir... Bingo! Una camioneta para, però no per nosaltres, sinó que para per entregar-nos un "pamfleto" de promoció d'una variant del cristianisme... Tot i així els vam convèncer per a que ens deixessin carregar les bicicletes i finalment ens van acostar fins a 20km de Sant Salvador de Jujuy, capital de la primera província Argentina, on la pluja feia acte de presència de forma persistent... Pluja que ens els últims tres dies ens està fent bona companyia.
Ara ja ens trobem a Salta, a casa d'en Miguel, un couchsurfer psicòleg i professor de 63 anys molt interessant que ens va posat al dia de les noces costums i funcionament d'aquest país.
Per si algú viatge cap a Argentina és important conèixer el mercat Blue. Actualment la gent d'Argentina no pot treure dòlars ni euros per viatjar, així que hi ha tot un mercat de compra-venda d'aquesta moneda que afavoreix a la gent que ve de fora. A Bolívia vam treure dòlars i si el preu oficial equival a 8 pesos per dòlar, si els canvies pel carrer o a particulars te'n donen casi 13! D'aquesta manera el brusc canvi de preu entre Bolívia és fa més suau
Així que aquí estem, enllestint-ho tot per prendre ruta cap al sud, en busca del bon temps. Farem un test del genoll de la Maria i depenent si aguanta o no, tornarem a provar l'autostop p el bus.
Salut i potser ja BONES FESTES!!
 |
| Casi res! |
 |
| Càmping lliure just després de la frontera |
 |
| A punt de desistir amb l'autoestop |
 |
| Pessebre de llames a Salta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada