Perú, país de camions, gossos, muntanya... i bona gent!

Una setmana després de comencar l'aventura per Perú, ens trobem a Ayacucho.

L'aventura ciclista va comencar just sortir de l'aeroport, ja que vam decidir anar en bicicleta a buscar el bus que ens duria fins a Huancayo i la veritat és que va ser... peculiar! Al centre de Lima hi ha bons carrils bici, peró per arribar allá s'han de recórrer 25km que passen pel Callao i altres ciutats situades al voltant de la capital: colectivos a tota paperina, cruïlles sense semàfors ni senyalització, gossos bordant... teníem una mica la sensació de monos de fira! Va ser un bon estreno, i una presentació de com funciona el tràfic al Perú. Per totes les carreteres del país hi circulen camions enormes, ja que molts trams de carretera estan en obres (potser está relacionat amb les eleccions que hi ha aquest diumenge a tot el país...) però el que més ens ha sorprès són dues coses. Primer l'obsessió dels peruans pel clàxon... si et volen passar piten, si volen que t'apartis piten, si et volen saludar piten, si ve una curva piten, i si se'ls creus una mosca... piten! I la segona és la quantitat de gossos que hi ha per tot arreu, és com una loteria, no saps si quan passis per davant ni s'immutaran o els sortirà aquest instint de voler mossegar el pedal... o la cama! Ja hem comprovat que el més eficac és parar i baixar de la bici si no desisteixen.

Però bé, a part de tots aquests factors que incumbeixen al trànsit, ens estem enamorant de la grandesa i bellesa dels Andes i de la gent que viu al cor d'aquests, sempre amb un somriure i bones paraules.
Hem pogut conèixer una part del país molt poc turística (encara no ens hem trobat a cap turista!!) i preciosa, recorrent casi 300km des de Huancayo a Ayacucho en 4 dies. Ens han anat ensenyant que "agua del grifo" no és correcte, ja que "grifo" és la gasolinera i hem de dir "caño", o que si volem "aguacate" hem de demanar "palta" ja que tal i com ho diem nosaltres significa una persona que roba gallines...

I pel que es veu al Perú només hi ha dos tipus de persones, els peruans i els gringos! Des de centenars de metres ja pots anar escoltant a una nen, avi, jove, dona... cridant gringo, gringa, gringuito, gringuita! És graciós tot i que quan ja ho has sentit 300 vegades ja no rius tant...
De cara als següents dies tenim pensat agafar un bus direcció Cusco i estar allà un temps participant en algun projecte si és possible i sinó doncs anar a veure el Machu Pichu!

Salut i amor!