A vista de pedal: Salkantay, camí al Machu Picchu

Finalment vam decidir fer el treking del Salkantay. normalment es sol llogar un guia i "arrieros" amb mules, però nosaltres el vam fer per lliure gràcies a la informació que ens van donar el Bernat i la Maria, dos amics de Berga que van estar-hi fa unes setmanes.

No és gens difícil tècnicament, ni tampoc té pèrdua, però la mitjana de vint-i-pico km diaris es fa dura amb tot el pes a l'esquena. Sort que vaig trobar un bon Sherpa fort i alt anomenat Adrià, que a més a més parlava català!

Aquesta ruta comença a Mollepata i permet passar pel costat de Nevados impressionants com l'Humantay i el Salkantay, aquest últim molt imponent ja que es passa pels seus peus (Abra Salkantay, 4600m). Realment impressionant, tanta grandesa i majestuositat, dignes de les millors postals. Després de passar pel coll comença una baixada llarga i inacabable que permet anar veient els canvis de vegetació i fauna: així doncs passem d'un terreny purament andí a finalment endinsar-nos a la selva (a 1900m). Un cop al punt més baix de la ruta es fa una pujada dura per un camí Inca entre plataners, plantes de cafè, coca i molts alvocats. Pel que fa a la fauna hi ha un clar dominador: el mosquit! Només per curiositat ens hagués agradat saber quantes picades teníem entre els dos... Però segur que passàvem de les 100!
El final d'aquesta llarga pujada però té un clar al·licient: quan arribes al punt més alt (2800m) hi ha Llactapata, unes ruïnes Inques que són un mirador espectacular del Machu Picchu, a on vam dormir entre mosquits, ruïnes i vistes màgiques.

El camí finalitza a Aguas Calientes, des d'on es pot pujar a veure les ruïnes del Machu Picchu. El lloc és màgic, i encara més quan intentes pensar com carai van poder construir aquell poblat enmig de les muntanyes. Hi ha bloc enormes (que l'Adri només pensava en escalar!), tallats en més de 30 angles diferents i encaixats al mil·límetre amb els altres blocs. Perfecció pura i dura que costa imaginar com va ser aconseguida (de fet no se sap ja que no es coneixen escriptures). Hi ha gent de la zona que creuen que els Inques tenien coneixements més avançats que els nostres o fins i tot que podien arribar a levitar pedres...

També vam pujar la muntanya Sagrada (per cert el primer 3000 oficial de la Maria...), més de 2000 escales molt, però que molt dretes, dures després de 5 dies de caminar però que donen una molt bona perspectiva.

Aquests bonics cinc dies de ruta vam tenir la sort de poder compartir-los amb el Jonathan, l'Aurelia, el Bjon i altres viatgers (Guillaume, Diogo i Elisse), amb els quals vam descobrir moltes afinitats comunes i vam passar molt bones estones. De ben segur que ens retrobarem en algun punt més endavant en els nostres camins.

Amb tota aquesta tropa vam decidir acabar aquesta fatigant aventura acampant al costat de les termes de Santa Teresa, un lloc agradable amb uns banys naturals d'aigua calenta que són el millor premi després de cinc dies d'esforc i dolor de cames.

Per arribar fins allà vam agafar un Taxi digne dels millor ral·lis. Només n'erem 7 en un turisme petit, la Maria i l'Aurelia al seient del copilot, cantant-li les curves "derecha, isquierda, raaaas!" i els quatre nois (cap baixava de 1'80m) empaquetats als seients de darrera, resant que les habilitats automobilístiques del jove conductor fossin suficients.

En resum:

-Transport d'anada i tornada a Cusco: 47 Soles
-Menjar per 5 dies: 40 Soles
-Entrada al Machu Picchu i Montaña Sagrada: 140 Soles
-Bany nocturn amb una cerveseta després de tot això: NO TÉ PREU!